AVALUACIÓ DE LA UTILITAT DE LES ARPES ELÈCTRIQUES
PER REDUIR LA PRESSIÓ DE LA VESPA ASIÀTICA
EN EXPLOTACIONS APÍCOLES (VELUTINA)

La vespa asiàtica (Vespa velutina ssp. nigrithorax) és una espècie invasora originària de la Xina. A Catalunya es va detectar l’any 2012 i d’ençà s’ha anat estenent progressivament sobretot per comarques de Girona i Barcelona. Com totes les vespes socials és una espècie depredadora, que pot capturar una gran diversitat d’artròpodes (altres vespes, dípters, abelles silvestres, etc.) però que mostra una gran predilecció pels ruscs d’abelles de la mel on troba una font inesgotable de proteïna per alimentar les cries.

La predilecció per capturar abelles de la mel te fortes conseqüències per les explotacions apícoles, dificultant la viabilitat de les colònies i causant pèrdues econòmiques importants al sector apícola. La seva presència continuada limita la capacitat recol·lectora de les obreres, la producció de productes apícoles, i pot afeblir seriosament les arnes, especialment quan les colònies no són fortes degut a altres impactes i malalties. S’estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia.

Actualment no hi ha mecanismes eficaços que permetin eradicar o reduir les poblacions de vespa asiàtica. Per minimitzar els efectes negatius, els apicultors utilitzem la supressió de nius de forma física o la col·locació de trampes per la captura de reines i/o obreres. Tot i això, les mesures més efectives de cares al sector apícola son la utilització d’arpes elèctriques (considerades d’eficiència mitja-alta) i més recentment els morrions.

Imatge general de l’abellar experimental que s’ha posat en funcionament
amb els diferents sistemes de control (arpes elèctriques i muselières) que s’han testat.

Gràcies a un ajut demostratiu del DARP i amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 2019 vam iniciar el projecte VELUTINA amb l’objectiu de determinar la utilitat de les arpes elèctriques i els morrions per reduir la pressió de la vespa asiàtica en abellars d’abella de la mel (Apis mellifera).

L’estudi va suposar la posada en funcionament d’un abellar experimental, el qual estava format per 36 colònies sotmeses a tres tractaments diferents per controlar la pressió de la vespa asiàtica: arpes elèctriques, morrions (amb malla quadrada d’1cm de costat) i sense mesures de protecció.

Durant dos anys vam dur a terme un seguiment setmanal de l’activitat de l’abella de la mel i la vespa asiàtica de juliol a novembre, període de més activitat de la vespa asiàtica. Mitjançant inspeccions visuals, vam comptabilitzar el nombre d’individus de vespa asiàtica que s’observen a cada rusc al llarg del dia, així com l’activitat de l’abella de la mel. També vam estimar la producció de mel i altres productes derivats (pol·len/cria) a les diferents colònies de l’abellar, i determinar les captures en les arpes elèctriques al llarg del temps.

Fotografies del mostreig per avaluar el vigor de la colònies, amb imatge dels quadres que s’examinen
per determinar la quantitat de mel, pol·len i cries que hi ha al conjunt de la colònia.

A diferència del 2019 a on la presència de la vespa asiàtica va ser excepcionalment baixa, el 2020 va ser tot el contrari. Es van observar densitats molt elevades en zones de la Garrotxa i la Selva.

Tant els morrions com les arpes elèctriques van resultat insuficients per mantenir les colònies, les quals van començar a col·lapsar coincidint amb el pic d’activitat de la vespa asiàtica. És important destacar, però, que les colònies sense protecció i amb morrions (de malla quadrada d’1cm de costat) van col·lapsar abans que les protegides amb arpes elèctriques.

Tot i no ser objecte d’estudi, creiem que l’estat de salut de les colònies d’abella de la mel i més concretament els nivells de varroa (Varroa destructor) també podrien haver jugat un paper important a l’hora d’explicar el col·lapse de les colònies.

Ateses les dificultats per fer front a densitats elevades de vespa asiàtica, cal respondre-hi de forma urgent amb el desenvolupament de sistemes de control eficaços i millorats. Creiem que un abellar amb colònies protegides simultàniament amb arpes i morrions podria ser una manera eficaç de garantir la viabilitat de les colònies d’abelles.

null

Núria Roura

Universitat de Girona
null

Josep M. Bas

Universitat de Girona
null

Gerard Bota

Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya
null

Jordi Artola

Dorcus – Observatori dels invertebrats
null

Emili Bassols

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
null

Narcís Vicens

Diputació de Girona
null

Cristian Pérez Granados

Universitat d'Alacant

Joana Castro

Universitat de Girona

Irene Costa

Universitat de Girona

Sara Vega

Universitat de Girona

MATERIAL DIVULGATIU:

  • Resum informatiu del projecte “Avaluació de la utilitat de les arpes elèctriques per reduir la pressió de la vespa asiàtica en explotacions agrícoles”, descarrega el pdf.
  • Fitxa final de projecte “Avaluació de la utilitat de les arpes elèctriques per reduir la pressió de la vespa asiàtica en explotacions agrícoles”, Activitats de demostració, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya, descarrega el pdf.
  • Làmines divulgatives sobre la vespa asiàtica, Diputació de girona, anar-hi

TREBALLS DE FINAL DE GRAU:

  • Joana Castro (2019) Avaluant els efectes comportamentals de l’abella en presència de musèliere i sense pressió per depredació. Treball de Final de Grau, Universitat de Girona, descarrega el pdf.
  • Irene Costa (2020) Comportament de Vespa velutina en diferents mides de malla de muselières. Treball de Final de Grau, Universitat de Girona, descarrega el pdf.
  • Sara Vega (2020) Els efectes dels morrions en l’activitat de l’abella de la mel i la vespa asiàtica. Treball de Final de Grau, Universitat de Girona, descarrega el pdf.

Ajuts a les activitats de demostració, convocatòria 2018 (Número d’expedient 56 30071 2018 P4). Projecte finançat a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del PDR de Catalunya 2014-2020

Agraïm a la família Solà-Morales (Batet de la Serra) i en Manel Simón (Falgons) la cessió dels espais en el qual hem pogut desenvolupar aquest projecte de recerca.